Sant Jordi. Patró de Catalunya

Para todos vosotros

Es difícil de entender para quien no lo ha vivido nunca, la fiesta de Sant Jordi en Catalunya. Es una jornada festiva y popular en que las paradas de libros, las rosas y especialmente ríos de gente, toman las calles de todas las localidades catalanas. La celebración no puede ser más sencilla: el ritual consiste en pasear, comprar una rosa, un libro o las dos cosas, para regalar a las personas queridas, familiares y amigos. Aunque no es festivo, Sant Jordi y el paseo obligatorio llenan las calles y plazas convirtiendo la jornada en una singular fiesta nacional que se celebra en un día laborable

El origen de esta fiesta tan singular la encontramos en una mezcla de tradicions y constumbres de épocas diferentes. Concide el hecho de que Sant Jordi sea el patrón de Cataluña (de forma oficial desde el año 1456, aunque se le veneraba desde el siglo VIII), con la costumbre, también medieval, de celebrar una feria de rosas o "de los enamorados" en el Palacio de la Generalitat.

A estas celebraciones más tradicionales se le añadió el Día del Libro, instaurado en España en 1926. La celebración literaria acabó haciendo una mezcolanza con las tradiciones catalanas creando una jornada de gran aceptación ciudadana.

La costumbre de obsequiar a la amada con una rosa se ​​fue extendiendo hasta llegar a ser, como lo es en la actualidad, una fiesta típica celebrada en Catalunya para todos.
 No podemos olvidar el cariz nacionalista que siempre ha tomado la fiesta, más grande aún cuando la nacionalidad catalana era negada del todo, y su símbolo ha sido la bandera colgada de la casa de la villa de cada localidad y de cada hogar

En cuanto a este fastástico libro me gustaria deciros lo mismo que Ferran Adriá.

"Esta obra es un pozo de conocimientos sobre el monasterio de Sant Benet".

SINOPSIS

«Lobra és un pou de coneixement sobre el monestir de Sant Benet.» (Ferran Adrià)

«El llibre és molt divertit i alhora profund. Un plat ben cuinat, sí senyor!» (Andreu Buenafuente)

No és la primera vegada que Ramon Carreté i Adolf Todó escriuen a quatre mans. Ja ho van fer aEl gran horitzó, una faula per orientar els lectors en un món canviant en el qual cal saber aprofitar les oportunitats. Ara, a Lombra de Sant Benet senfronten a la Història --en majúscula-- del monestir de Sant Benet de Bages i ens la presenten a través de catorze històries --en minúscula. Són escenes de ficció, improbables però no impossibles, en què els personatges i sovint el mateix monestir senfronten a canvis, crisis o dificultats que poden reorientar profundament les seves vides. I, aquí també, caldrà saber aprofitar les oportunitats, encara que sigui amb lajut duna ombra misteriosa.

Amb relats que barregen la versemblança històrica amb certa llibertat narrativa, els autors ens fan imaginar o reviure episodis com la fundació del monestir, la por de lany mil, la construcció de la Sèquia de Manresa, lepidèmia de pesta negra del segle XIV, lesplendor del monestir en temps de labat Frigola, la seva decadència o la vida familiar del pintor Ramon Casas.



Ramon Carretéés doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Autor de diversos llibres dhistòria local, ha publicat articles i monografies sobre filologia, onomàstica i història en revistesespecialitzades i miscel·lànies.

Adolf Todóés doctor en Economia per la Universitat de Califòrnia - San Diego. Ha estat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i des de 1987 ho és d?ESADE. Després de ser director general de Caixa Manresa i de Caixa Catalunya, actualment és president de Catalunya Banc. Ha publicat articles sobre economia i gestió empresarial en revistes especialitzades internacionals i a la premsa del país.

Tots dos són autors dEl gran horitzó(Angle Editorial, 2007).

clic para ampliar.

Molt agraït, Ramon. És un gran honor per a nosaltres..