PD: si no tens ulleres 3D clica a on hi diu "3D" i despres a "desactiva 3D"
PD:si no tienes gafas 3D clica donde dice "3 D"y después "a desactiva "
A Perpinyà 7153 catalans han aconseguit un rècord mundial amb el lipdub més multitudinari per la llengua catalana. Val la pena mirar-lo i difondre'l.
Es va enregistrar dissabte passat i es va penjar ahir diumenge a YouTube. La cançó és "Parlem català", amb lletra de Joan Cayrol i música de Jordi Barre.
Arreu de l'Estat francès
El mateix dia que a Perpinyà, als altres pobles amb llengua pròpia de l'Estat francès hi havia mobilitzacions. En la manifestació de Tolosa de Llenguadoc per l'occità hi van participar entre 25.000 i 35.000 persones, segons el setmanari occità La Setmana. En el conjunt de l'Estat el nombre de manifestants va ser de desenes de milers segons la ràdio pública francesa. Els candidats a l'elecció presidencial han fet saber la seva posició. Entre els principals candidats, en conservador Nicolas Sarkozy, la candidata d'extrema dreta Marine Le Pen i Jean-Luc Mélenchon (extrema esquerra sobiranista) s'han declarat contra qualsevol dret suplementari per les llengües i contra la ratificació de la Carta Europea de les llengües Regionals i Minoritàries. El socialista François Hollande, el centrista François Bayrou i l'ecologista Eva Joly s'hi mostren favorables.
Catalunya i els Països Catalans
L'àrea lingüística i cultural catalana consta de vuit territoris administratius diferents repartits en quatre estats : Espanya, França, Itàlia i Andorra. S'estén sobre 750 quilòmetres de nord a sud, cobreix uns 65.000 km2 i concerneix més de tretze milions d'habitants, dels quals dotze milions tenen el català com a llengua oficial. La producció editada en català és d'uns 8.500 títols l'any, semblant a la d'un Estat europeu mitjà.
A Itàlia, l'Alguer és un petit territori al nordoest de l'illa de Sardenya, amb quaranta cinc mil habitants. A l'Edat Mitjana, els sobirans de la corona catalano-aragonesa dominaven tota la Maditerrània occidental: Catalunya i València, Illes Balears, Sardenya, Sicília, Nàpols i sud d'Itàlia. Per a controlar més bé Sardenya, una illa sempre turbulent, la ciutat de l'Alguer fou repoblada de catalans del continent.
A França, Catalunya Nord coincideix gairebé amb el departament del Pirineu Oriental (la més gran part del Fenolledès s'hi va incorporar durant la Revolució francesa). Abans l'annexió al regne de França, a l'època de Lluís XIV, Catalunya Nord era una part del Principat de Catalunya, sense diferències pel seu origen ni pel seu estatut.
En aquests dos territoris, francès i italià, el català no és llengua oficial. Però a l'Estat italià existeix un marc constitucional per les llengües minoritzades; és aprofitat a Sardenya pel sard i el català.
Andorra és un Estat independent, l'únic d'aquest conjunt lingüístic. Des del 28 de juliol del 1993, és el 184è membre de l'ONU. El català hi és única llengua oficial. Al seu orígen i durant segles, Andorra no era diferenciada de Catalunya. Com altres valls muntanyenques, beneficiava de franquícies i privilegis. L'evolució històrica va mantenir i posteriorment consolidar aquests elements particulars que van desbocar a la formació d'un Estat.
Els cinc altres territoris fan part de l'Estat espanyol. El més important és Catalunya, per la seva població, pel seu pes econòmic, per l'ús de la llengua i per la producció cultural. A més Barcelona exerceix un paper real de metròpolis i de centre del mercat cultural. Una part de la Catalunya històrica és integrada a la comunitat autònoma d'Aragó: la Franja de Ponent, on el català, com l'aragonès, no són pas llengües oficials. A l'invers la Vall d'Aran, inclosa dins l'autonomia catalana, és de llengua occitana. L'estatut d'autonomia de Catalunya protegeix l'occità i li dóna co-oficialitat dins la vall.
El País Valencià és l'altre territori català important. Vénen després les Illes Balears i un petit territori de la regió de Múrica, el Carxe, antigament poblat i conreuat per valencians.
A Itàlia, a Sardenya, la ciutat i el territori de l'Alguer són de llengua catalana des de la conquesta d’aquesta illa a l’Edat Mitjana, durant l'expansió catalana al Mediterrani. Per controlar més bé una illa sempre turbulent, la ciutat de l’Alguer s’havia repoblat amb catalans del continent. A més, el port era un pont amb Catalunya i Menorca. Aquí es van quedar, fins avui dia. En diu llarg sobre la capacitat de pervivència d'una llengua quan la gent la fa servir. L'Alguer no és tan petit com molts imaginen. Els seus 225 km2 i 45000 habitants en fan l'equivalent d'una comarca catalana mitjana, i la ciutat de l'Alguer és com Vic o Figueres.
Igual que un bon musulmà ha de fer el viatge a la Meca, no hi ha bon català que no vagi a l'Alguer. Sabeu que des de l'aeroport de Girona hi podeu anar per quatre rals, és a dir molts pocs euros? Aneu-hi a comprovar si s'hi parla encara català, malgrat segles d'aïllament, la gran onada turística italiana i la constant immigració sarda, com és normal, d'un país més pobre vers una ciutat pròspera.
Quan hi sereu, no us perdeu l'enigmàtic nurag de Palmavera, l'arreserada badia del Port del Comte, els impressionants penyasegats del Cap de la Caça, ni les platges de sorra fina, ni l'autèntica artesania del corall, ni els carrers de la Ciutat Vella, la Barceloneta com l'anomenen els algueresos, ni per descomptat l'exquísida cuina del peix i del marisc, ni el torbat, que és l'altre nom de la malvasia.
Coincideix gairebé amb el departament del Pirineu Oriental, que incorpora la més gran part del Fenolledès occità. Catalunya Nord feia part de Catalunya i no n'estava gens diferenciada. En va ser separada pel tractat del Pirineu, l’any 1659, fa 350 anys. Les quatre comarques del Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i la meitat de Cerdanya, púdicament batejada Alta Cerdanya en les enciclopèdies nostrades, totalitzen 4.166 km2 i uns 450.000 habitants.
Una agricultura de qualitat es manté, però són el turisme i el comerç que porten l'economia. No tothom sap que el Mercat d'exportació i trànsit de Sant Carles és el més important de tot el sud d'Europa i la segona casa dels exportadors valencians, murcians i andalusos, i que el total dels hipermercats i grans superfícies comercials especialitzades de Perpinyà és superior als de les àrees de Barcelona o de València.
Tot i la pèrdua de pes i la molta immigració, el català s’hi parla i, encara que les llengües regionals fossin citades en la Constitució, això no es tradueix per cap llei específica ni cap reconeixement legal, igual que per totes les altres llengües territorials de l'Estat, llevat del francès. La situació és molt clara i sense ambigüitats : jurídicament, el català no existeix. Però dins la pràctica el Ministeri de l'Educació permet l'ensenyament de les llengües regionals des del 1983, mitjançant una sèrie de textos oficials que en regulen l'aplicació i en defineixen els continguts i les orientacions pedagògiques: ensenyament opcional i fileres bilingües dins les escoles i els col·legis, proves del batxillerat, llicenciatura, màster i doctorat de català a la universitat de Perpinyà, llocs de treball d'ensenyants del primari, secundari i superior.
Per tan petit que sigui, amb els seus 468 km2 i els seus 75.000 habitants, el Principat d'Andorra és un Estat sobirà, és a dir independent i reconegut pels altres Estats. El català és la seva única llengua oficial, però és molt difícil trobar un andorrà que no sigui com a mínim trilíngüe. El 1993 va entrar com a 184è membre de les Nacions Unides, i amb ell el català accedia a llengua de cancelleria.
Andorra feia part de Catalunya, però va beneficiar al segle XIII d'un estatut particular, com altres valls pirinenques. Va ser independent de fet quan les institucions de Catalunya van desaparèixer amb el decret de Nova Planta, al 1714. Andorra deu la seva existència i la seva afirmació constant, durant segles i fins a la plena sobirania, només als andorrans i a les seves virtuts com a poble i com a comunitat. Després de molts segles d'aïllament i d'una vida agropastoral austera, la seva economia és avui dia pròspera i extrovertida, basada sobre el turisme d'hivern i d'estiu i el comerç, amb milionades de visitants cada any. Ara bé, Andorra té problemes sociolingüístics i necessitat d’assimilació dels estrangers i dels seus fills, car la forta immigració sense gaire integració ha fet que els ciutadans andorrans siguin minoritaris a casa seva.
Si Andorra fos membre de la Unió Europea, com es planteja a mig termini, el català seria llengua europea amb plens drets, però només pels andorrans. És clar que tindria una incidència positiva, però no és per això que els ciutadans dels altres Països Catalans se’n podrien beneficiar. Són els Estats qui fixen les normes legals i lingüístiques, vàlides en el seu territori i a les institucions europees. Si un Estat reconeix i utilitza les seves llengües, la Unió Europea ho incorpora en les seves pràctiques, no el revés.
Catalunya és la peça forta dels Països Catalans, l'element vertebrador, el territori on el català té més pes i el seu futur assegurat. És també on hi ha clarament i com a fet majoritari el sentiment de nació catalana. Els seus límits actuals resulten de la reunió de quatre províncies espanyoles, però la Catalunya històrica integrava també la Franja de Ponent, Andorra i Catalunya Nord.
Convé subratllar el seu pes i el paper positiu de metròpoli europea de Barcelona, amb un fort poder d'atracció; la seva influència econòmica i cultural estrustura l'espai dels seus voltanns més enllà dels Països Catalans. Catalunya és la primera regió econòmica de l'Estat espanyol, abans Madrid, l'Andalusia, el País Valencià i el País Basc, que segueixen amb aquest ordre. Crea el 19% del PIB de l'Estat (o sigui l'equivalent del de Turquiq o de Noruegq, superior al de Grècia o Portugal) i representa 23% del mercat financer i 25% de la indústria i del turisme. El terç de les exportacions franceses cap a Espanya parlen català, car els documents i formalitats per posar els productes al mercat es fan en aquesta llengua.
Durant la transició democràtica a l'Estat espanyol, Catalunya va guanyar la seva autonomia per la voluntat unànima dels seus ciutadans i de llurs diputats elegits. Es descuida avui dia que la constitució espanyola no seria la mateixa i que sense ella les autonomies no existirien. El nou Estatut és molt més ample que l'anterior, amb un finançament més ben resolt.
La Franja de Ponent feia part del Principat de Catalunya però pertany administrativament a la Comunitat autònoma d'Aragó i, a més a més, es troba repartit entre les províncies d'Osca, de Saragossa i de Terol. Els seus 5001 km2 formen un rosari de comarques en estret contacte amb Catalunya : una part de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca amb Fraga i Mequinensa, una part de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre i, al sud, el Matarranya, amb Calaceit i Vall de Roures. L'economia és essencialment agrícola, amb turisme al Pirineu.
La Franja és el país català amb més percentatge de catalanoparlants, però el català no hi és reconegut car la Comunitat autònoma d'Aragó no li va donar caràcter oficial en el seu estatut. A pocs quilòmetres de distància i dins un mateix Estat, el català és oficial, ensenyat i present a Lleida, i a la Franja de Ponent no és reconegut ni ajudat ni hi té cap dret, i deliberadament discriminat. Dins aquesta situació insòlita, tampoc no és reconegut l'aragonès, la llengua autòctona d'Aragó, sempre parlada a les valls pirinenques, tot i la presència de partits que es proclamen nacionalistes aragonesos al Parlament autonòmic de Saragossa i a les Corts de Madrid.
Com sempre en situacions com aquestes és la societat qui reacciona positivament, amb els seus pocs mitjans. Trobem a la Franja associacions culturals catalanes i associacions de pares dinàmiques, i molts ajuntaments que recolzen l'ensenyament del català.
Segon gran territori català, amb 23.253 km2 i prop de 5 milions d'habitants, el País Valencià té una economia en conjunt forta i dinàmica. Tradicionalment equilibrada amb una agricultura productiva i una indústria diversificada, té avui dia un turisme és predominant, acompanyat o precedit per una especulació immobiliària de disseny on van plegats públic i privat, estatal i internacional.
Des de l’origen, el País valencià té una zona castellana, a l'interior, i una part catalana vers la costa. La constitució de les províncies actuals al segle XIX hi va afegir un trosset de la Manxa, doncs de Castella. Però malgrat la forta immigració, el paper negatiu de les grans ciutats i el pes aclaparador del castellà, la meitat de la gent declara conèixer el valencià, ell mateix constituït per tres dialectes, el castellonenc, l'apitxat i l'alacantí. Les indefinicions de l'Estatut (l'expressió idiome valencià), volgudes pel PSOE i pactades per tots, són la minsa base legal. El problema major és la divisió i afrontament de la societat, sobretot a València, que no es coneix a cap altre país català, per culpa d’un anticatalanisme visceral per part de la dreta i extrema dreta, els blavers del PP i d'Unión Valenciana. S'hi noten temes i arrels de connotacions feixistes.
Hi ha grans diferències entre la ciutat de València i les comarques, on el valencià es manté la llengua de la societat. La vitalitat valenciana es manifesta amb els molts autors, la vida i la producció culturals, l'ensenyament de moltíssims mestres valents i la voluntat de molts ciutadans.
Les Illes Balears formen una Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, amb una sola província i un total de 5061 km2, però amb Consells insulars dotats de moltes prerrogatives. El seu estatut d'autonomia va ser dels dos últims atorgats i de continguts mínims, per exemple sense competències en ensenyament. Des d'aleshores el seu govern autònom malda per aconseguir millorar-lo. La negociació del seu redactat va ser marcat per la pugna per una coma : "la llengua catalana (,) pròpia de les Illes Balears (,) és oficial....". El sentit de la frase canvia del tot segons que es posa o no aquesta coma. Batalla guanyada i coma posada.
De terres de vida dura i d'emigració fa encara mig segle, una rera l'altra, les illes van conèixer el boom d'un turisme massiu que va canviar-ho tot, fins al punt de crear un concepte i una paraula utilitzats arreu del món, la balearització. La població va més que doblar i ha superat el milió d'habitants. Avui dia el PIB i els diversos índex econòmics per càpita posen les Balears al capdamunt de les regions de l'Estat espanyol.
Degut a la forta immigració d'arreu de l'Estat i de l'estranger, als efectes lingüístics del turisme i al poc impuls del Govern autonòmic, l’ús de la llengua s’hi troba amb dificultats. Però, des de la Renaixença fins ara, les Illes produeixen molts autors de primera fila, estudiosos de la llengua, i la població arrelada continua utilitzant la seva llengua. La universitat, l'Obra Cultural Balear, l'Institut Menorquí d’Estudis i d'un fort moviment associatiu, cultural i ciutadà juguen un paper remarcable a favor de la llengua.
El Carxe és una petita regió de llengua catalana a Múrcia. Sona com a exòtic i sorpren molta gent, però és una realitat. Amb els seus 300 km2 té la dimensió d'una comarca i és poc poblat : uns tres mil habitants en uns quants pobles, entre altres el Carxe mateix, la Canyada de la Llenya, la Moreneta, l'Alberquilla o les Cases dels Frares, dominats per la Serra del Carxe i la Serra de Quibes. Pertanyen als extensos municipis de Iecla i de Jumella. Però l'aglomeració de referència, on la gent va i es relaciona des de sempre és el Pinós, a les Valls del Vinalopó del País Valencià.
Ja fa segles, el Carxe va ser poblat i conreuat per valencians, que hi van traslladar la seva llengua i el seu saber fer, especialment el conreu de la vinya i l'elaboració del bon vi. Encara avui dia el Carxe és un apèndix lingüístic i econòmic del País Valencià.
el meu agraïment a KRT del bloc Amb vetusta gonella
el meu agraïment a la plana web http://www.casa-paisos-catalans.eu/
5 comentaris:
Ahir vaig veure el lipdub al bloc Amb vetusta gonella. M'agrada molt Perpinyà, hi he estat dos cops. Espero que això signifiqui que alguna cosa es mou.
Una petita advertència, si em permets: a l'adreça de la casa dels països catalans li falta el domini, en aquest cas .eu al final. És força interessant: al principi he pensat que era la casa de Catalunya a Perpinyà però ja he vist que no; es tracta d'un projecte relacionat amb la Universitat de Perpinyà.
N´ideia de´El Carxe...salut
Hola Ramon, moltes gràcies per l'advertència de no posar el domini. No sabia de què es tractava però la veritat em va agradar perquè és tot molt comprensible, i sobretot al final, aquest petit indret de Múrcia que algun dia també el parlaven. Jo això ja ho coneixia, però poc més que el que hi ha l'explicació. La veritat és que una sola vegada he estat a Perpinyà però molt poques hores. Això és un “fallo” gros, ja ho se.
Crec que si, crec que això anirà movent les coses. El País Basc va fer una cosa semblant
Miquel, yo sabía lo mismo que hay en la explicación, no creo que sea mucho más importante. Estas cosas ocurren en otros lugares de España. Tengo una amiga que es extremeña, allí hablan en castuo, y los pueblos vecinos también lo hablan y no son extremeños.
salut.
Me ha encantado! Yo he estado un par de veces por la zona, mi marido tiene familia allí, extremeños como él pero que hablan el catalán perfectamente. Hace muchos años que fui y me llamó la atención que la gente bailara sardanas en la plaza del pueblo. Incluso mis suegros, tenían en el comedor de su casa un plato en la pared con una escena de sardana que les regalaron esos familiares de Francia.
Creo que fue el domingo, en las noticias de tv3 que hablaban sobre el tema y una mujer de Perpinyá decía que en la escuela la castigaban cuando hablaba catalán, perseguido en todos lados.
Un petó.
Publica un comentari a l'entrada