dilluns, 21 de novembre de 2011

el jorn dels miserables


Mare meva, quina meravella... La veu, la música, el que diu....Gràcies per aquest vídeo tan fantàstic. I si m'ho permeteu, visca Catalunya!! I com va dir en Lluís "estic cansat que les meves cançons després de 40 anys encara avui serveixin per reivindicar". Visca Catalunya!

Lluís Llach (1948)
El jorn dels miserables

Que poques paraules tinc,
i les que us dic són tan gastades...
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc!
Tants de cops l'he malmenada...
La vull tota per demà,
quan la gesta porti l'alba.

Quanta ràbia que tinc!
Potser cal ser gos des d'ara.
Quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.

Que poca esperança tinc,
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.

Quanta misèria que tinc,
sota els peus, damunt l'espatlla,
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables.

(1974)

Teatre Grec de Barcelona, 15 juliol 1974
Emissió enregistrada per TVE, però no retransmesa després “perquè en Llach s’havia adreçat al públic exclusivament en català”.

Camp Nou, 6 juliol 1985, davant més de 100.000 persones. Amb Manel Camp.

9 comentaris:

Eastriver ha dit...

Jo també tinc prevista una entrada amb el mateix titol, a partir del bloc del Ramón. L'anava a posar aquesta nit mateix però gràcies a Deu que m'he temperat, i he pensat, deixar-la reposar, i posa-la la setmana vinent o l'altra, que tampoc vindrà d'un dia. M'havia sortit senzillament denunciable, jajajajaja, no és bo calentar-se massa. Quan jo posi la meva me'n recordaré de la teva, et citaré doncs.

Més que mai avui orgullosos de ser catalans. Home, a mi m'hagués agradat més que aquí haguessin guanyat les esquerres, però si més no, em parat el tsunami. Bé, només cal veure el mapa de l'estat que ha sortit d'aquestes eleccions per comprendre com són les coses!

Mª Trinidad ha dit...

¡¡¡ VISÇA CATALUNYA !!!
Josep:
Una abraçada, Mari Trini.

Montse ha dit...

Como siempre me pasa, en el último momento doy el voto útil por temor al PP.
Farán el que vulguin amb nosaltres. Estic cabrejada.
Un petó.

KRT ha dit...

També vaig pensar en Raimon ("Quan creus que ja s'acaba", "T'adones amic"...) però em decanto per una de les seves entranyables cançons primerenques, del seu primer LP que encara conservo amb l'autògraf, una cançó d'esperança. Es titula "Cantarem la vida" i fa així:

"Cantarem la vida,/
cantarem la nostra vida /
de poble que no vol morir. /

Lluitarem amb forca, /
lluitarem amb tota la força /
per l'única possible, /
perseguida, vida nostra. /

I guanyarem l'esperança, /
sí, pujarem al camp de l'esperança, /
temps i temps negada, /
arrancada i trencada. /

Sí, guanyarem l'esperança, /
sí, guanyarem l’esperança, /
l'esperança de viure /
lliures i en pau. /

Cantarem la vida, /
cantarem la nostra vida /
de poble que no vol morir. /
Cantarem."

KRT

Josep ha dit...

Ramon, ja imaginava que guanyaria Rajoy, per això vaig posar aquesta cançó. La veritat és que en aquest moment poc més podia posar, o no sabia que dir.Espero la teva entrada. Una abraçada.

Josep ha dit...

Una abraçada Mª Trini. i si, Visca Catalunya!

Josep ha dit...

Tranquila Montse, De momento quien hace lo que le da la gana no es Rajoy, es Alemania, el Banco Europeo o vete tu a saber.
Un petó.

Josep ha dit...

Ja la conec KRT, i tant que la conec, era dels temps que havia de córrer. Mare meva!

Diana Puig ha dit...

Cuanto que decir y sin embargo con esta letra lo dices todo. Un abrazo amigo mio.
didi.