Avui, dia 15 d'octubre de l'any 2011,
Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya, va ser afusellat, a dos quarts de set de la matinada, a Barcelona, al Fossat de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc.Lluís Companys i Jover és l'únic President elegit democràticament a Europa condemnat a mort. Un consell de guerra sense les més mínimes garanties de defensa, il·legal, en dictà la sentència.
Setanta-un anys després, l'Estat espanyol encara es nega a anul·lar aquell judici.
Josep Carner li dedicà aquest poema com a homenatge,
Setenta y un años después, España aún se niega a anular ese juicio.
Fi de Lluís Companys
Era el moment de les tenebres
quan llum no veieu ni camí
i amagaven la cara els àngels
d'amargues menes de morir.
Els grans traïdors de la terra
varen lliurar-lo al més roí.
–Véns i et perdem –deien en veure'l
la mar i l'aire pirinenc.
Ulls catalans espurnejaven:
Va de la mort al negre avenc.
Amb posat d'ira "¡Viva España!"
escopí un noi escardalenc.
Del pobre clos on el tancaven
sonaren pany i forrellat.
De sos amics era en la casa:
del perseguit i del postrat.
Tenia allí per companyona
la catalana llibertat.
El van jutjar quatre fantasmes
de l'eterna Espanya dorment,
amb llurs espases de per riure
i llur orgull, boira en el vent.
Fins que un matí sent a la porta:
Heus ací la mort, President.
"La mort m'espera, bona amiga
de mà cruel i tendra sí.
Ara, mos peus, aneu descalços:
sense embolcall m'heu de servir.
És tocant terra catalana,
sentint-la bé, com vull morir."
Tot peresós, el sol d'octubre
daurava el dia a poc a poc.
Quan els fusells van encarar-li
ell espera la veu de: –Foc!
que, eixit d'un rengle, donaria
l'oficial, rígid i groc.
I en encetar-se'n la paraula
amb dring de renec foraster,
ell crida: –Visca Catalunya!
Tot, gent i pati, es va desfer:
i un batre d'ulls abans de caure
la gran Invocada veié
com una barca tota sola
però menada pels destins:
per uns destins d'ales nacrades
i el guspireig de les onades
i els salts de joia dels dofins.
Companys va ser afusellat simplement per ser el president de la Generalitat de Catalunya.
Companys fue fusilado simplemente por ser el presidente de la Generalitat de Cataluña.
 |
Extracte del summari judicial on es condemna a mort al president Companys |
11 comentaris:
La pena de muerte, en si misma, es de una crueldad infinita....
Emotivo post, Josep, se lo merece, y su familia, un abrazo Lluís Companys, mai t'oblidarem...
Un abrazo Josep.
Si Miquel, es cierto, pero en esta ocasión creo que muchísimo más. Ocurrieron tantas cosas...
Una abraçada.
“Moro per Catalunya i per la República. Sóc feliç de morir a Catalunya i si hi ha alguna cosa que em pesa és només que ja no podré fer res pels meus ideals. Que tinguin valor els qui encara queden, esperança i fermesa. Visca Catalunya!”.
Gràcies Mª Trini.
Un beso
VISCA CATALUNYA SEMPRE!!!
Em sumu a aquest homenatge a Lluis Companys.Visca Catalunya lliure.
Me uno al homenaje de un hombre asesinado por querer lo mejor para su pueblo, es increible que en nuestros dias no se anule oficialmente áquel juicio injusto, y se le declare "inocente".
Un beso
No coneixia aquest poema de Carner! Gràcies, Josep.
Moltes gràcies Geni, tu sempre hi ets.
Una abraçada molt gran!
Isabel, cuantas cosas hay que aun después de tantos años no se quieren reconocer.
Muchas gracias por tu homenaje.
Un beso.
Ramon, fa molt de tems només coneixia aquets trosset del poema, i deu fer un parell de mesos vaig veure’l als blog del diari Avui
El van jutjar quatre fantasmes
de l'eterna Espanya dorment,...
http://blogs.avui.cat/jaumepubill/?cat=17159
Publica un comentari a l'entrada