AL LECTOR
"Teves seran les dones que he estimat
i que mai no he perdut, malgrat el vent
cruel dels anys, i teu serà l'enigma
de l'illa del tresor.
Els teus ulls seran meus per un instant
i, a canvi de deixar-te escoltar als vidres
la pluja que ara escolto, i fer-te còmplice
del meu demà, que tu podràs conèixer,
no permetràs que mori i, algun vespre,
em deixaràs ser tu en una altra pluja".
- Joan Margarit, "Al lector", Els primers freds. Barcelona: La Magrana, 2004, pàg. 135.
"Teves seran les dones que he estimat
i que mai no he perdut, malgrat el vent
cruel dels anys, i teu serà l'enigma
de l'illa del tresor.
Els teus ulls seran meus per un instant
i, a canvi de deixar-te escoltar als vidres
la pluja que ara escolto, i fer-te còmplice
del meu demà, que tu podràs conèixer,
no permetràs que mori i, algun vespre,
em deixaràs ser tu en una altra pluja".
- Joan Margarit, "Al lector", Els primers freds. Barcelona: La Magrana, 2004, pàg. 135.
19 comentaris:
A l´hivern abans de l´alba
Les recordo d´infant: les portes grans,
il-luminades del mercat s´obrien
-com si fossin la mare, que no hi era-
la fosca gelada del carrer
on jo anava, poruc, cap a l´escola.
Vénen dels carrers foscos de la infancia
totes les pors del vells?
Mare, la porta gran il-iluminada
d´un nen que vas deixar massa temps sol.
En invierno antes del alba
Las recuerdo de niño, iluminadas:
aquellas grandes puertas del mercado
-eran como , mi madre, que no estaba-
se abrían a la helada oscuridad
de la calle por donde, con temor,
yo pasaba camino de la escuela.
Los miedos de los viejos, ¿vienen todos
de las calles oscuras de la infancia?
Madre, la puerta grande iluminada
de un niño al que, durante aquellos años,
dejaste demasiado tiempo solo.
El venedor de roses
Solitari i furtiu, l´home del ram
va pels locals nocturnes buscant parelles.
L´he trobat pels carrers vora la Rambla
amb unes roses sense olor de roses
en una nit que no fa olor de nit.
M´he perdut pels darrereres de la vida.
Una dona en la fosca que no ets tu
t´ha pres els ulls i plora. La ciutat
es una exacta i monstruosa còpia.
Como si Cupido ja s´hagués fet vell,
Passa escopint el vendor de roses.
Mentre s´allunya penso: al teu amor
no li perdonis res. Ni el seu final.
El vendedor de rosas
Solitario y furtivo, con su ramo,
va a locales nocturnos en busca de parejas.
Lo he encontrado en las calles cercanas a la Rambla
con unas rosas sin olor a rosas
en una noche sin olor a noche.
Me perdí en las traseras de la vida.
Una mujer que no eres tú, en la sombra,
te ha robado los ojos y llora. La ciudad
es una exacta y monstruosa copia.
Como un Cupido viejo,
pasa escupiendo el vendedor de rosas.
Mientras se aleja, pienso que a tu amor
no le perdones nada. Ni el final.
Los poemas son una maravilla.
Un abrazo Josep.
Margarit és ara per a mi el millor poeta català viu. En aquest poema ens explica per a què serveix la poesia (una de les seves múltiples utilitats): permet que el lector s'introdueixi en l'esperit, els sentiments, les idees i els somnis de l'autor; però alhora permet que l'autor es realitzi en la ment dels els seus lectors i d'aquesta manera pugui sobreviure en ells fins i tot després d'haver mort. Així, cada vegada que els llegim, reviuen en nosaltres "en una altra pluja" Virgili, Horaci, Dant, Ausiàs March, Salvat-Papasseit, Lorca... El mèrit de Margarit és saber-ho explicar d'una forma tan planera. I teu, Josep, és alegrar-nos el dia amb la lectura d'aquest poema.
i Salut ¡¡¡¡
Em trec el barret. És un senyor, un poeta.
Me gusta! y es verdad quien escribe nos entrega su mundo,y de ese modo se vuelve parte del nuestro.
Mª Trinidad, si que son una meravella. Penso que en Margarit té alguns dels millors poemes que es deuen haver escrit en català en les darreres dècades, amb permís d'altres poetes. En el meu cas, ja veus que no soc de posar gaires poesies, però aquesta, com las teves m’agraden molt.
Un petó.
Gracias pero son de Margarit, y es verdad hay muchos poetas anónimos que son realmente buenísimos con mucha sensibilidad.
Abrazos Josep y muchas Gracias.
És un gran plaer rebre un comentari tan perfecte de una poesia. Això fa que m’agradi més l’obre de Joan Margarit. Gràcies Ramon, sense aquesta saviesa teva hagués estat impossible entendre-la.
Miquel, desitjo que t’agradi, sempre es un plaer, passejar per la web d'En Joan Margarit.
Salut!
És una meravella. Jo també amb trec el barret Ramon, com al any passat per el pregó de la Mercè quan va reclamar més normalitat per a la llengua catalana.
Una abraçada.
Isol, a partir del próximo comentario te contestaré en catalán porque se que te gusta, de acuerdo? Eres una argentina fenomenal. Cuantos quisiera yo tener por aquí que fuesen como tu.
Gracias por comentarlo tan bien, yo no hubiese sabido.
Un beso.
Mª Trinidad, si, si, ya se que son de Margarit. Me refería a que las que has puesto tú, que también son muy bonitas.Y también es cierto que hay jóvenes promesas que tienen mucho talento.
Un beso.
em va a encantar si no entenc alguna cosa t'ho pregunto vale?
Aquesta poesia és preciosa!! quina sensibilitat que té aquest home... y quina sensibilitat la teva per saber triar d'entre la palla un preciat tresor!
Josep, me he tomado la libertad,sin pedirte permiso, de copiar tu entrada.
Una abraçada.
Hada, cap problema amiga. Pots preguntar el que vulguis, una altra cosa serà que sàpiga respondre't.
Un petó
Ningún problema amiga. Puedes preguntar lo que quieras, otra cosa será que sepa responderte.
Otro beso.
Susi, només és veritat fins als punts suspensius.
Un petó.
Hola Groucho. Ya sabes que me gusta que "te tomes estas libertades". Gracias por hacerlo.
Salut
Lista actualizada de Blogs colaboradores firmantes del Manifiesto por la conservación del patrimonio romano de Barcelona.
01 ToT Barcelona
02 Las Crónicas de Thot
03 Mundo Barcino
04 Las Mentiras y Verdades de la Vida
05 Veodigital
06 La Zona Mileurista
07 El Meu Racó
08 Tantes Històries
09 Deixeu-me dir-ho!
10 Vivències
11 Tecnologic Spain
12 Globatium
13 Estació Collserola
14 El Trolley de Nieves
15 El Cofre del Chirri
16 Esfera Wifi
17 El Rincón de Anna
18 Catalonia Photo
http://veodigital.blogspot.com/2011/09/barcelona-debe-preservar-la-villa.html
¡Gracias!
Publica un comentari a l'entrada