Cercar en aquest blog

divendres, 7 de gener del 2011

apaguem els llums


No fa gaire vaig sentir per la radio a un directiu del barça parlant a l’assemblea: “Aquesta junta serà rigorosa i austera, reduirem les despeses de protocol, fitxatges i comissions; viatjarem en classe turista i companyies de baix cost… i els llums s’apagaran al sortir de l’oficina”!
Això d'apagar els llums em va portar a la primera empresa on vaig treballar. Va ser el millor “jefe” que he tingut mai. Sempre acostumava a pronunciar alguna sentència. Solien ser frases lapidàries, llocs comuns que traspuaven un gran respecte per els valors com la feina ben feta, la paraula donada o la puntualitat: Aquí no es treballa si no s'estudia!!. Vull veure les vostres notes com si fos el vostre pare, i en sortir s'apaguen els llums.!!
Vaig tenir una alegria. Serà realitat? Que bo seria sentir-ho –i veure-ho– dels nostres gestors públics. El qui es preocupa d’apagar els llums per estalviar, més curós serà en despeses més importants. I és garantia de persona assenyada. Dissortadament molts trobaran que això dels llums no té importància, tal com ho comprovo al meu àmbit del dia a dia. L’estalvi -i el treball- són, o eren, valors tradicionals del país i allò que el va fer pròsper. Res és perfecte però, ja que després algú digué a l’assemblea esmentada que pagarien sous de 400.000 euros.



En política, més que les declaracions ideològiques, prefereixo els fets i valoro els detalls. No dubtaria en qualificar com a millor gestor el polític que fes apagar els llums quan toca. Tindríem garantida una cosa tan cabdal com és la bona gestió dels diners públics. Qui em pot dir que avançar en aquestes petites mesures no seria més positiu que les grans proclames? Gonzalez va dir: “Los catalanes tienen una incapacidad innata para el despilfarro”. Em sembla, però, que va passant a la història.....
Si us plau, apaguem els llums quan calgui!!

2 comentaris:

Un par de neuronas... ha dit...

Ja hi tens raó, apaguem els llums, amic!
El problema comença quan el meu marit l'apaga quan encara estic trafegant per la cuina!!!! jejejeje.

Bon cap de setmana!

Jaume Pros ha dit...

Amb la quantitat d'aparells elèctrics que fem servir i que tant consumeixen, apagar els llums és més un gest que no pas una altra cosa. Però està bé apagar els llums, més enllà del fet simbòlic, pel que té de reparador, mentalment parlant. A les fosques és sovint quan veiem més clar..., i també quan som capaços de dir a cau d'orella les coses més boniques i sinceres.

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...