Cercar en aquest blog

dijous, 10 de setembre del 2009

L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya


La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s'ha de guanyar.
Joan Salvat Papasseit

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

(Del llibre L’àmbit de tots els àmbits)


I aquesta altre poesia es d'un estimat amic.SANTI FORNELL.

Escala el cim d'eixa serra i veuràs on he nascut:

jo vaig néixer en una terra que té guanyat son escut!

Vaig néixer on aquella raça de Llúries i Fivallers

-trossejada la cuirassa- regant amb sang els carrers,

en deixar les avançades, un per un, i pam a pam,

aixecaven barricades amb la seva pròpia carn...

Jo sóc fill d'allí on nasqueren Verdaguer i Maragall.

Sóc d'un poble que no espera, que té per lema el treball.

Bressol d'una gent que es destra cercant el millorament...

Cada aprenent fent de mestre, cada mestre, d'aprenent!

Sóc d'una terra galana, d'artistes, de segadors,

on es balla la sardana que és la dansa dels amors.

Il·lumina aquesta terra de poetes i titans

-des del bell cim d'una serra- la Verge dels catalans!

Sóc d'una Pàtria guerrera que sap creixer i sap lluitar.

Sóc d'una terra sincera que parlem en català!


SOM UN SENTIMENT. VISCA CATALUNYA!

19 comentaris:

Fernando Manero ha dit...

Viva Catalunya, desde luego. Felicidades en la Diada y que todo vaya a mejor, porque lo que es bueno para Catalunya también lo será para España y para Europa.

Charo Bolivar ha dit...

Tot està per fer i tot és possible, una de les frase més maques que he sentit mai. Visca Catalunya!

Joaquín Campos ha dit...

VISCA¡¡¡
SOMOS UN PUEBLO ESPECIAL QUE CELEBRA SU FIESTA NACIONAL;La Diada Nacional de Catalunya cada 11 de septiembre y conmemora la caida y derrota de Barcelona en manos de las tropas borbónicas durante la Guerra de Sucesión Española, en 1714, tras un sitio de casi 14 meses. También este día se recuerda la consiguiente abolición de las instituciones propias catalanas tras la promulgación de los Decretos de Nueva Planta, dos años después.
Lo dicho: VISCA CATALUNYA.

Hada Isol ♥ ha dit...

Visca Catalunya,felicidades en la diada!!!!!!!!!!!!!!!!

paolav ha dit...

El día que ustedes celebran algo tan hermoso como la libertad, nosotros los chilenos recordamos la triste historia del golpe militar de 1973 cuando una junta militar presidida por el general Augusto Pinochet se tomó el poder del país y murió el Presidente Salvador Allende. ¿Curioso no? pero para ambas naciones , esta fecha tiene que ver con la palabra LIBERTAD Y ¡VAYA QUE ES PRECIADA! sobre todo cuando no se tiene y cuando miles dieron su vida.

Felcitaciones a todos los catalanes, felicitaciones por mantener su nacionalidad, sus raíces, su idioma, su historia.

Joaquín Campos ha dit...

VERDADERAMENTE SOMOS UN PUEBLO RARO, ¡¡¡CELEBRAMOS UNA DERROTA Y UNA ABOLICIÓN DE LEYES Y DERECHOS!!!
A VECES HE LLEGADO A PENSAR QUE TENEMOS LO QUE NOS MERECEMOS... ¿O NO?
VISCA CATALUNYA LLIURE¡¡¡¡

m.eugènia creus-piqué ha dit...

Feliç Diada Nacional de Catalunya per tothom !!!!

Josep ha dit...

Hola Fernando.
Muchas gracias por tus deseos.
Yo solo desearía que para cumplir este sueño, nadie olvide que el Estatut de Núria en 1932, al igual que el de Sau de 1979 y el vigente, se mutiló en Madrid.
Hasta que no seamos quien queremos ser, no será bueno para nadie.

Ojalá todos fuesen como tu.
Un abrazo.

Josep ha dit...

!VISCA CATALUNYA, CHARO¡

BONA DIADA¡

Hada Isol ♥ ha dit...

Tu 11 de septiembre se parece a mi 12 de octubre?
tendremos todos sindrome de Estocolmo con España?

Josep ha dit...

Hola Groucho.
Si que somos un pueblo especial, y además tozudo.
Cuando no es un dictador son sus herederos. Pero un dia u otro dejaremos de ser especiales.
VISCA CATALUNYA¡

Josep ha dit...

Hola Isol.
Muchas gracias, ya te haré llegar un resumen del como y porque celebramos una derrota.
Que cosas mas raras hacemos los catalanes, verdad?

Un beso.

Hada Isol ♥ ha dit...

Es que los catalanes son geniales,esperaré con ansias tu resumen,que tengas un buen día!una abraçada!

Josep ha dit...

Hola Paolav.
Nosotros tambíen nos acordamos muchísimo de vosotros.
Es una fecha que no podemos olvidar.
NO HAY CAMINO HACIA LA LIBERTAD....LA LIBERTAD ES EL CAMINO.

Un beso.

zel ha dit...

Quina bona tria que has fet per aquest dia, Josep! Les torxes fan il.lusió i comuniquen un sentiment d'arrelament a la terra...i els poemes...una joia! Bona diada, bons tots els dies d'avui a sempre!

María ha dit...

Viva cataluña y los catalanes, y viva tú amigo Josep.

Perdona que últimamente apenas visite blogs, estoy un poco abandonada en ese sentido, con los míos, con los de los demás... espero que esta racha se me termine y vuelvan las ganas.

Gracias, amigo por todo.

Un beso.

Alfonso Saborido ha dit...

Llego tarde, pero Visca! :)

Anònim ha dit...

cara el sol con la camisa blanca, que tu...... a mamarla catalanes, siempre sereis españoles..... y si no a las fosas como en el 36.

Javi Hispánico ha dit...

Història de l´onze de setembre.

http://elprincipatdecatalunya.blogspot.com/search/label/11%20de%20Septiembre

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...