Cercar en aquest blog

dissabte, 8 de novembre del 2008

la hormiga


Posted by Picasa
HOLA¡. SOY LA HORMIGA.YA VEO QUE LA MAYORÍA GANA POR GOLEADA.
AHORA ME VOY A INVERNAR COMO UN OSITO, Y EL PROXIMO VERANO ....¡¡QUE SE PREPAREN LAS CIGARRAS¡¡
¡LÁSTIMA LOS AÑOS QUE PERDÍ¡


gracias por tus fotos VIC.

8 comentaris:

Mariaisabel ha dit...

Josep, quines fotos més fabuloses!!!
Quan a quasi tothom li fan angúnia les formigues, a mi sempre m'han agradat, potser perqué de petita quan anava al Parc Güell, les veia com treballaven. Em podia estar molta estona mirant-les.
Una abraçada

Susi ha dit...

Hola hormiga!
Más te vale que hivernes! que luego te quedas con menos pilas que el conejo de duracel! Siempre mirando por los demás!!
Ves? vas bien compartir experiencias y vivencias!
Por cierto! Víctor és un 10 cámara en mano. Que hijo tienes! De tal palo...
Un beso!

zel ha dit...

Jo no ho havia vist, noi, i m'han retornat a moments de nena...

Anònim ha dit...

Unes fotos genials!!!!

I quan a hivernar una mica, dons s'ha de fer si un ho creu convenient, que ja n'hi ha prou de mirar per als demés i que llavors tot sigui aigua.

Per tant, formiga formigueta, a descansar una miqueta.

petons!!

Hada Isol ♥ ha dit...

Vic es tu hijo! con razón!te felicito por el hijo que tienes!

RosaMaría ha dit...

Muy buena reflexión!! Y las fotos fenomenales. Saludos.

Anònim ha dit...

qué buenas fotos!!estupendas, así me gusta, las hormigas guerreras jeje

besos

Kuki13 ha dit...

Hola Josep-hormiga, jajjaaja, como dice la canción... nunca el tiempo es perdido solo un recodo mas de nuestra ilusion... Un petó y una abraçada Josep

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...