Cercar en aquest blog

divendres, 18 de juliol del 2008

paco candel

novembre 24, 2007
SIEMPRE CON NOSOTROS , PACO
Ignorado por la Academia , fue el geógrafo Carles Carrera quien sostuvo en la Barcelona literaria QUE CANDEL DIO CATEGORIA LITERARIA AL BARRAQUISMO Y A LA INMIGRACIÓN .
Y los periodistas Ignasi Riera y Jeume Fabrè quienes argumentaron , en la revista vecinal "CARRER" , que" UNO DE LOS MAS GRANDES ESCRITORES CATALANES Y ESPAÑOLES DEL SIGLO XX"tiene obras sin parangón , de realismo social y geografía humana con "VALOR INCALCULABLE PARA HISTORIAR LAS MENTALIDADES Y SENTIMIENTOS"
Famoso y censurado bajo el franquismo como ningún otro autor , los manuales de literatura ningunean hoy a Paco Candel , valorado en cambio por periodistas , vecinos y historiadores .
Los suyos, en primer lugar , Paco Candel guardó una fidelidad indestructible a su gente , los inmigrantes que desde todos los lugares de España llegaron a Catalunya , en especial a los entornos de Barcelona , primero a hacer las obras del "metro" o de la Exposición Universal del 1929 , y mas adelante a impulsar a la ya potente industria catalana . Candel les dio voz , les presentó a la sociedad catalana , dándoles nombre y apellido . Fue como hacerlos avanzar , salir de la niebla :los que eran una cifra se convirtieron en personas . Les dio dignidad , porque su literatura era , de hecho , la crónica de esta gente , -EL DE UNA EMIGRACIÓN MASIVA-un fenómeno nuevo para nosotros los catalanes y también para ellos mismos , y que nadie sabía como tratar .
Estas personas encontraron su nombre a traves de Paco , y en segundo lugar es la sociedad catalana la que ha de ser agradecida a Paco Candel por su testimonio . Sin él , habríamos dejado de aprender muchas cosas sobre los "altres catalans" . También sobre los barrios , aquellos barrios mal construidos durante el franquismo , que la democracia dignificó y eliminó el barraquismo existente . Todo se resume en una palabra :compromiso .
Paco , tu has dejado una estela muy grande de personas que son tan o mas catalanes que nosotros .
Jodi Pujol , dijo una frase que luego se hizo muy popular...."Catalán es todo aquél que vive y trabaja en Catalunya" . Estoy seguro que tú la hubieses completado así :..."Y que además quiera serlo" y tu lo fuiste Paco .
Con un pin-senyera que te regalo Jordi Pujol...eras un tipo especial , claro que si , una persona comprometida , ¡que ya es decir¡ . Tu barrio , tu gente , tus cosas...
Todos los catalanes sentimos tu muerte , y sin embargo tu...Paco , tu sigues aquí .
Publicado por josep estruel en dissabte, novembre 24, 2007

3 comentaris:

Mariaisabel ha dit...

Molt encertat Josep, un post magnífic.
En record del nostre estimat i ennyorat Paco Candel.
Vaig coneixer la obra de Paco Candel perqué el meu pare tenía llibres d'ell, el primer crec que precisament era "El altres catalans".
El meu pare era un admirador d'aquest gran home i jo vaig tenir la sort de coneixe'l personalmente farà només uns quatre anys, en un sopar en un hotel de Barcelona, on es celebrava la diada del llibre.
El vaig saludar i li vaig explicar que des de petita el meu pare m'havia parlat molt d'ell, cosa que el va fer molt content.
Ell estimava a Catalunya i es sentia català, sense oblidar les seves arrels, tal com a de ser.
Paco, allà on siguis, una abraçada amic!

Mariaisabel ha dit...

Molt encertat Josep, un post magnífic.
En record del nostre estimat i ennyorat Paco Candel.
Vaig coneixer la obra de Paco Candel perqué el meu pare tenía llibres d'ell, el primer crec que precisament era "El altres catalans".
El meu pare era un admirador d'aquest gran home i jo vaig tenir la sort de coneixe'l personalmente farà només uns quatre anys, en un sopar en un hotel de Barcelona, on es celebrava la diada del llibre.
El vaig saludar i li vaig explicar que des de petita el meu pare m'havia parlat molt d'ell, cosa que el va fer molt content.
Ell estimava a Catalunya i es sentia català, sense oblidar les seves arrels, tal com a de ser.
Paco, allà on siguis, una abraçada amic!

Josep ha dit...

Quina sort vas tindre,Ell si se va sabé acostar-se a tots.
Jo nomes vaig llegir els quatre primers El primer "als altre catalans"
.Els títols per ordre van ser:

1956: Hay una juventud que aguarda
1957: Donde la ciudad cambia su nombre
1959: Han matado un hombre, han roto el paisaje
1964: Els altres catalans
1967: Parlem-ne
1973: Encara més sobre els altres catalans
1979: Un charnego en el senado
1981: Candel contra Candel
1985: Els altres catalans vint anys després
1988: La nova pobresa
Primera historia, primera memoria
¡Dios, la que se armó!
El santo de la madre Margarita

Un petó

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...