NOSOTROS TAMBIÉN SOMOS CULPABLES SI LO SABEMOS Y NO LO DENUNCIAMOS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans
Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució. En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...
-
Día Mundial del SIDA 1 de diciembre Cada 1 de diciembre, Día Mundial del SIDA, personas de todo el mundo aúnan esfuerzos para generar un... -
BARBARA Nunca hubiera imaginado que una canción tan hermosa fuera el resultado de un recuerdo tan inquietante. L`àguila negra es u... -
"Veles e vents" narra la història d’un viatge des d’ Itàlia a València en busca de l’estimada. L’autor l’estima però no...
1 comentari:
Tots som culpables si sabem i no diem, si escoltem i callem, si veiem i no ajudem. Una mica de cadascú i potser no hi hauria ni tantes morts en mans de les parelles ni tans casos de dones que continuen patint aquestes barbàries.
Ojalà tothom possessim el nostre gra de sorra per poder aturar tot aixó. Sé que es una utopia dons sovint es diu, es parla però mai s'arriba a una veritable sol.lució. S'hauria d'aconseguir que deixés de ser utópic i passes a ser una realitat, qui crida demanant ajut en sil.lenci es fes escoltar i qui sent no es fes el sord.
Francesca.
Publica un comentari a l'entrada