Cercar en aquest blog

dissabte, 22 de desembre del 2007

Joan manel serrat (Marta)

La remor del mar a l'alba
i una platja plena d'algues
que aniran assecant-se al sol.
El gust salat de les roques
i el volt tranquil de las poques
gavines que enten al port.
Las barques que al matì tornen,
les xarxes que en al moll dormen
i ells vells carrers empedrats.
L'esglèsia humil i menuda
i entre la boira,perduda,
llunyana i grisa,la ciutat.
Em parlan de Marta...
Las blancas cases del poble
i l'home vell que cata cobles
mentres vent el peix,
i la dona que amb desgana
mou entre sas mans la llana
(Qui sabrà què es el que teix)
El castell,l'illa petita,
la cova,el far i l'armita
i els amics dé un altre tems
i el relotge que no corre
i aquets infans a la sorra
han trobat al seu carrer
Em parlan de Marta...
Las horas buides que passen
i el camí que torna a casa
despres de molt caminar.
Cada moble i cada llibre,
cada recó on junts vam viure
moments com ningú no sap.
Les meves mans i els meus llavis
que del seu gusts viuen ávids
i no poden oblidar.
Les llarques nits sense lluna,
les ones i cadascuna
de les llums que hi ha en el mar.
Em parlan de Marta...
MARTA(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO)
El rumor del mar al alba
y una playa llena de algas
que se irán secando al sol
El gusto salado de las rocas
y el vuelo tranquilo de las pocas gaviotas
que entran en el puerto.
Las barcas que por la mañana vuelven,
las redes que en el muelle duermen...
y las viejas calles empedradas.
La iglesia humilde y pequeña,
y entre la niebla perdida,
lejana y gris,la ciudad
Me hablan de Marta....
Las blancas casas del pueblo
y el hombre viejo que canta coplas
mientras va vendiendo el pescado,
y la mujer que con desgana
mueve entre sus manos la lana
(Quien sabrá que es lo que teje).
El castillo,la isla pequeña,
la cueva,el faro y la ermita,
y los amigos de otro tiempo.
Y el reloj que no corre.
Y estos niños en la arena
han encontrado su calle.
Me hablan de Marta...
Las horas vacías que pasan
y el camino que vuelve a casa
después de mucho andar
Cada mueble y cada libro,
cada rincón donde juntos vivimos
momentos como nadie sabe.
Tus manos y mis labios
que de gusto viven ávidos
y no pueden olvidar
las largas noches sin luna,
las olas,y cada una de las luces
que hay en el mar.
Me hablan de Marta

5 comentaris:

Mariaisabel ha dit...

Marta, quina bellesa de cançó!
Saps, justament ahir la vaig estar escoltant. Bé, vaig escoltar tot el CD de les cançons d'aquells anys nostres de joventut. Afortunadament, vaig trobar el cd igual que tenia amb disc gran fa més de 39 anys.
Marta es una canço tan bonica, tan romántica, tan dolça!
La resta de cançons son meravelloses també.
Es nota massa que m'agrada Serrat?
Gràcies per posar-la.
Salutacions

Josep ha dit...

Parla de tot i molt be de lo que envolta a "MARTA".
De ella no ens diu res ,i jo nomes estic pensant amb un amor que ja no te.
Si,es molt dolça i romántica
Gràcias per escoltar-la
Salutacions

Diana Puig ha dit...

Jo soc molt jove peró sempre m’ha agradt molt serrat, les paraules tenen joc per a poder perdre’t, tenen música per a poder enamorar-te, tenen vida sense temps.
Estic contenta de que hagis entrat en la meu blog i haver pogut tenir l’oportunitat d’entrar jo també, molt bonic.
Demano dusculpes si hi ha algun error en el comentari, en aquest moment estic estudiant cátala, sóc de Cuenca i encara tinc problemes ortográficos.

Josep ha dit...

¡Hola,Diana¡
Em primer lloc quí te que demanar
disculpes soc jo,per no saber escriure en catalá.
Tu dius que "tinc problemas ortografics"...Jo gaire be faigs totes les faltes.
Gracìes Diana,,a molts com jo ens dones una gran alegría i tu agraïm
molt
Tu sí que tens un blog preciós,molt ben escrit i que saps dir a cadascun la paraula justa
Molt solidaria i valenta
Las persones que t'envien comentaris també son fantasticas
Un 10,Diana
Bona nit i Bon Any Nou

Anònim ha dit...

Ah!!!el catalán que descubrimiento hice aquí,aunque ya venía encaminada porque para escuchar radio Barça precisaba aprender ese idioma,ya me sabía a la perfección el himno del Barça y me llamaba la atención,pero aqui en vivencies encontré los medios y la historia de ese exquisito idioma.Felicidades!!!!

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...